Estàs a www.ibi-es.com >> Preguntes Freqüents |
|||||
Intentem apropar-nos a tots els dubtes que se’ns plategen freqüentment. Aquestes són les respostes a les preguntes més comuns que vos poden ajudar a prendre les vostres decisions.
Després d’haver mantingut relacions sense utilitzar mètode anticonceptiu durant un any sense aconseguir embaràs.
Les dades mostren que entre un 15 i un 17% de les parelles tenen problemes a l’hora de tenir un fill.
Han d’acudir ambdós a la consulta. L’anàlisi de les causes d’infertilitat a les parelles revela que un terç és degut exclusivament a la dona, un terç a l’home i el terç restant a problemes d’ambdós membres.
L’edat de la dona té un paper més rellevant que la de l’home. A la dona, l’efecte negatiu de l’edat sobre la possibilitat d’aconseguir un embaràs es comença a notar a partir dels 35 anys i es produeix un descens progressiu que s’accelera després dels 40 anys.
Els avortaments espontanis són freqüents a la dona fèrtil i, en general, no tenen perquè relacionar-se amb problemes posteriors. No obstant, quan una dona acumula tres avortaments espontanis es pot considerar una “avortadora” habitual i les causes han de ser estudiades.
Actualment, l’estudi d’esterilitat s’ha reduït molt. A la dona, en general, es realitza una analítica hormonal i una radiografia de trompes. En el cas de l’home, s’estudia la mostra de semen mitjançant un seminograma. Aquests estudis es poden ampliar en el cas de patologies concretes.
La inducció de l’ovulació per a inseminació artificial amb semen del cònjuge (IAC) o amb semen de donant (IAD). També són molt comuns els tractaments de Fecundació in Vitro (FIC-ICSI) i la donació d’ovòcits. 8. Quins riscos tenen els tractaments? Actualment, els tractaments estan molt estandarditzats i la dosi de medicació molt ajustada a cada cas; per això, els tractaments es poden considerar de mínim risc.
En general, no tenen perquè ser dolorosos. Les passes del tractament que poden ser molestes o doloroses es realitzen mitjançant sedació anestèsica (l’obtenció dels ovòcits). En qualsevol cas, depèn molt de la sensibilitat de cada dona.
En el cas de la inseminació artificial oscil·la entorn al 15% i la majoria d’aquests casos són bessons. En Fecundació in Vitro depèn del nombre d’embrions i aproximadament entre el 70-80% dels embarassos després de les tècniques de FIV són únics, en el 20% dels casos neixen bessons i entre l'1% i el 3% restant poden arribar a ser trigèmins. Actualment, la tendència general és reduir el nombre d’embrions a transferir adequant-los a cada cas i a decisió de la pacient.
L’absència d’espermatozoides a l’ejaculació es coneix com azoospèrmia. En primer lloc, s’ha d’esbrinar si es tracta d’una obstrucció, és a dir, que l’home genera espermatozoides però no apareixen a l'ejaculat, o si existeix qualsevol altre patologia. A la majoria dels casos, es poden obtenir espermatozoides directament dels testicle mitjançant una senzilla intervenció amb anestèsia.
Realment sí afecta. A molts casos és irreversible encara que existeixen excepcions. Existeix la possibilitat de congelar les mostres al nostre banc per a ser utilitzades després dels tractaments de quimioteràpia.
La legislació espanyola únicament ho permet quan existeix una malaltia lligada al sexe del nadó.
Poden acudir a aquestes tècniques dones totes soles amb o sense patologia associada i realitzar tractament amb semen de donant.
Sí, actualment existeixen tècniques de tractament del semen que permeten eliminar aquests virus de la mostra per a ser utilitzats posteriorment en tractaments de reproducció assistida. D’aquesta manera, evitem el contagi del futur fill i de la mare.
En dones amb ovaris que no funcionen o a les que han fracassat repetidament amb altres tractaments. És un tractament cada cop més freqüent per l'elevada edat de la dona quan es decideix per la natalitat.
|
|||||
|
